domingo, 23 de enero de 2011

Dubtes.

Dubtes… cada cop més dubtes, i més que vindràn… Dubtes de color mel, dubtes en gris, que m’envolten sense adonar-me’n, dubtes bojes que només volen aixecar-me, que m’allunyen del terra, que fan que els meus peus siguin cada vegada més tous, més petits, que fan que els meus ulls es tanquin com si res… Dubtes que no em deixen dormir, que m’ofeguen, que no tenen por de res… Dubtes per conèixer-te, per sapiguer si puc o no puc fer-te un lloc a la meva vida, dubtes per obrir portes, per deixar-te entrar, dubtes per tocar el dos a la mínima de canvi o donar-te la oportunitat de conèixer-me.
… Què faig?

5 comentarios:

  1. Arriesgarse, sino la vida es muy aburrida. A veces es mejor vivir que revivir.
    Todas las blogs que sigo son de catalanas, que curioso.
    Un saludo

    ResponderEliminar
  2. Siempre vivir, esa es la mejor opción. Gracias por el consejo!
    Es que las catalanas tenemos algo que atrae... :)
    Un saludo!

    ResponderEliminar
  3. Hi ha un nou Peter Pan a la vista?? Una nova il.lusió?? Jo m'arriscaria... Qui no s'arrisca no guanya!!
    Un beset!

    ResponderEliminar
  4. Creo que he entendido bien....Y una ilusión te hace plantear, si merece la pena arriesgar?
    Por supuesto!!!Mi niña, la vida es de los valientes...Y tú ya has demostrado que lo eres.
    Cuánto me alegro!!!:D
    Un besazo enorme!!!

    ResponderEliminar
  5. Gracias por los ánimos! Ya sé que la vida es de los valientes, pero ahora mismo no sé si lo soy... hay fantasmas que pesan demasiado aún... De ahí las dudas... Quien sabe si haya de buscar yo misma el camino hacia mi felicidad renunciando a mis recuerdos...
    Un beso grande!

    ResponderEliminar

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...